Vietnam i Angkor

Indoxina ahir i avui

Potser us sona a tòpic si assegurem que pocs indrets del planeta ens ofereixen l'originalitat de cultures i la varietat de persones i paisatges que trobem a la península d'Indoxina. Però segueix essent ben cert que una de les millors maneres d'assaborir els diversos ritmes del segle XXI asiàtic és, encara, saltar dels bigarrats carrers d'aquestes folles motolàndies que són les urbs del Vietnam als parcs nacionals i les àrees de muntanya, on es conserven encara les formes de vida tradicionals.

A mig camí entre l'àrea d'influència han i el Subcontinent indi, el Vietnam se'ns apareix com un gresol sorprenent, per la seva forta personalitat i per la riquesa de les tradicions d'on beu: des de les grans filosofies asiàtiques (hinduisme, budisme, taoisme) passant per un potent solatge propi (reflectit en el culte als ancestres i als herois nacionals), fins a les influències occidentals producte de l'ocupació francesa i les lluites anticolonialistes (cristianisme, marxisme). Amb la guerra de fa temps reclosa als museus i memorials, i amb l'esforç i l'esperit emprenedor que caracteritza el poble viet, el país s'ha endinsat des del 1990 en l'aventura del desenvolupament, i des del 2000 el seu índex de creixement econòmic ha estat entre els més alts al món.

Vietnam són platges, badies i pescadors; serralades amb cims de més de tres-mil metres on s'arrauleixen els poblets de fusta; extensos arrossars i muntanyes de boscos impenetrables; rius i deltes immensos esquitxats d'estols de barques de totes mides; però també ciutats de gran intensitat on copsar les contradiccions d'un model que estableix marcades desigualtats socials.

I per enllestir aquesta descoberta de l'est d'Indoxina, remuntarem el Mekong per arribar al centre arqueològic de la península: els temples d'Angkor.