Vanuatu

Foc i tradició al cor de la Melanèsia

Més enllà dels disset mil kilòmetres que ens separen de Vanuatu –“la nostra Terra” en llengua bislama–, l’abisme més gran que se’ns obre al davant quan viatgem a aquest país remot del Pacífic Sud és el que fa referència a la gent que hi viu, els ni-vanuatu, un poble decidit a mantenir vives les seves tradicions primitives i mil·lenàries, malgrat l’avenç implacable del progrés.

Conegudes històricament com a Noves Hèbrides, les vuitanta-tres illes volcàniques que formen aquest arxipèlag de la Melanèsia són el bressol de paisatges superbs, espectacles naturals sorprenents i pobles remots que van veure ancorar en les seves costes les flotes de Pedro Fernández de Quirós, el comte de Bougainville o el llegendari James Cook. 

Des de les aigües cristal·lines d’Éfaté, viatjarem a Ambrym, l’illa de la màgia negra i la societat magé, des d’on arribarem fins a un dels pocs volcans del món, el Mont Marum, on encara és possible veure l’infern d’un cràter amb el magma en plena ebullició. A l’illa de Pentecosta presenciarem el nangol, un dels rituals més antics del Pacífic Sud en què els locals fertilitzen la terra llançant-se al buit des de torres de fusta enormes. A l’illa d’Esperit Sant ens endinsarem en l’atapeïda selva tropical a la recerca de comunitats on el temps es va aturar segles enrere, quan els ullals dels porcs donaven el vertader valor a la vida. I en les darreres passes per aquestes illes, ens acompanyaran platges paradisíaques de sorra blanca i piscines naturals.

D’aquesta terra trèmula i exuberant, curulla de foc i tradicions que es neguen a desaparèixer us presentem una ruta intensa i exigent des de tots els nivells, on les poques infraestructures, l’aïllament i el gran sacrifici que ens suposarà accedir a llocs tan remots contrastaran amb la gent amable i generosa.