Ladakh i Caixmir

Pobles i paisatges de l’Himàlaia

Feu un cop d’ull al mapa de l’Índia i fixeu-vos en l’extrem nord; hi reconeixereu una mena de península que, a falta de mar, és engolida per l’Himàlaia. En aquesta muntanyosa regió hi ha el Caixmir i el Ladakh. Un lloc on es fonen budisme, hinduisme i islam als peus de la gran serralada. El paisatge al Ladakh és àrid, sec, aspre... però d’aire net. Aquesta regió conserva d’una manera pura les velles creences budistes i, de fet, a la regió hi predominen els grans monestirs com a mostra d’això. Deixant el Ladakh, viatjarem cap a l’oest, amb destí al Caixmir. Un port de muntanya a gairebé 4.000 metres d’altura fa el paper de frontera natural entre aquests dos mons. El contrast és brutal. Del paisatge àrid i sec als verds boscos i llacs del Caixmir; no és estrany que els emperadors mogols hi tinguessin els palaus d’estiu. En aquesta terra l’islam és la religió predominant, però podrem comprovar que no hi ha fricció entre aquests dos mons.# Aquest és un viatge de molta riquesa paisatgística i cultural. No hi trobarem les comoditats que existeixen en altres llocs de l’Índia i, per descomptat, costarà creure que som en aquest país.#