El Tadjikistan

La cara oculta
del Pamir

Al final del s. XIX Thomas E. Gordon va popularitzar el que avui coneixem com la serralada del Pamir amb el nom de “sostre del món”, un territori que durant dècades va ser motiu de disputa entre els imperis britànic i tsarista, i que l'oficial britànic Arthur Conolly va batejar com al “Gran Joc”. 
    Antigues glaceres van formar les àmplies valls per on transcorre la ruta. Belles muntanyes, gorges estretes i ports elevats completen la panoràmica d’un dels paratges naturals menys visitats, ja que el Tadjikistan és un país amb molt poques infraestructures destinades al turisme. Aquest dèficit ja és perceptible en el trajecte entre Duixanbé, la capital tadjika, i la regió de l'Alt Badakhxan, una carretera tallada i guanyada a les roques. El contrapunt a aquests paisatges ocres són les valls verdes de la veïna Kirguistan, que recorrerem en el darrer tram del nostre trajecte.
    Per les seves valls van discórrer rutes comercials que van haver de sortejar les inclemències i les extremes dificultats que es van creuar en l’itinerari de molts viatgers abans d’arribar a les planes de la Sogdiana o la Bactriana. N'és un exemple la preciosa vall del Wakhan, amb restes budistes, fonts d’aigües minerals, mazars sagrats, fortaleses que dominen aquest ample corredor i que, presumiblement, va ser la ruta escollida per Marco Polo per arribar a la Xina.
    La situació remota de la serralada del Pamir, el seu estat salvatge i la deficiència de les infraestructures converteixen qualsevol moviment en el país en tota una aventura que, de ben segur, posarà a prova la nostra paciència.